Programació Neurolingüística (PNL)

La Programació Neurolingüística ha estat definida pels seus creadors John Grinder i Richard Bandler com “l’estudi de l’estructura de l’experiència subjectiva de l’ésser humà” i es basa en la creença que tot comportament té una estructura.

Robert Dilts (destacat autor en el camp de la PNL) la va definir com “un model sobre com treballa la nostra ment, com en això afecta el llenguatge i com utilitzar aquest coneixement per programar-nos a nosaltres mateixos, en el sentit d’aconseguir que la nostra vida i les coses que fem ens resultin fàcils i al mateix temps eficients “.

També es pot considerar que la PNL és un model de comunicació conformat per una sèrie de tècniques, l’aprenentatge i pràctica estan enfocats al desenvolupament humà. Sosté que en última instància tota conducta humana es desenvolupa sobre una “estructura” apresa, la qual pot ser detectada per ser modelada per altres persones i obtenir amb això similars resultats. En el Coaching (en la majoria de modalitats, especialment en el coaching personal i esportiu) és freqüent que s’utilitzin eines de la PNL.

Com neix la Programació Neurolingüística?

La programació neurolingüística neix a Califòrnia de la mà de Richard Bandler i John Grinder que es van conèixer a la Universitat de Santa Creu el 1970 i que van intentar esbrinar què feien 3 psicoterapeutes famosos perquè obtinguessin uns resultats tan efectius.
Richard era un informàtic que aleshores estava estudiant l’últim any de la carrera de psicologia. Per pagar-se els estudis treballava a temps parcial en una editorial gravant vídeos sobre les teràpies de Fritz Pearls, el creador de la teoria de la Gestalt. A més, va desenvolupar un gran interès sobre aquestes sessions pel que va proposar a la seva professora de la universitat elaborar un treball d’investigació. Per a això, precisava a més d’un professor que l’tutorara.
Grinder, en canvi, era un professor ajudant de gramàtica transformacional que al seu torn necessitava un alumne al qual tutorar per obtenir el grau acadèmic superior. Aquest va ser el moment en què els seus camins es van creuar.

Allà pels anys 70, psicoterapeutes com Virginia Satir, Milton Erickson i Fritz Perls obtenien brillants resultats en teràpia amb els seus pacients. Va ser llavors quan Richard Bandler i John Grinder, mitjançant la tècnica de modelatge, van construir models formals dels patrons lingüístics i comportamentals d’aquests (Virginia, Milton i Fritz) i després els van aplicar al seu treball.

Aplicant aquests models obtenien els mateixos resultats brillants que Virginia, Milton i Fritz. A més els podien ensenyar a altres persones perquè també obtinguessin els mateixos resultats … per això consideraven que havien obtingut un model formal que podia ensenyar-se, calcular i també predir els resultats que s’obtindrien amb la seva aplicació.

És a dir, inicialment la PNL es va crear mitjançant el modelatge de 3 reconeguts psicoterapeutes, va crear models formals a partir d’ells i després, també mitjançant modelatge, es van crear models formals d’altres camps com vendes, comunicació, ensenyament, etc.

Dit d’una altra manera:

Per començar amb la investigació van triar a tres terapeutes que comptaven amb un gran renom en aquella època: Perls (creador de la teoria de la Gestalt), Virginia Satir (terapeuta familiar) i Milton Erikcson (el millor terapeuta del segle XX). Encara que els tres venien de models terapèutics diferents i tractaven als seus clients de manera diferent, Richard i Grinder es van adonar que els tres tenien un gran èxit en les seves consultes. Per això, van estudiar mitjançant enregistraments l’ús del llenguatge que aquests feien i els seus microcomportamientos per obtenir aquests excel·lents resultats.
Arran d’aquesta investigació van descobrir que tots seguien una sèrie de patrons verbals espontanis a l’hora de dur a terme les seves sessions terapèutiques que feien que tinguessin un gran èxit en les seves consultes. Així, es van sistematitzar totes aquestes accions en el que es coneix com la Programació Neurolingüística que no és “només un conjunt de tècniques, sinó més aviat una actitud mental d’obertura i curiositat”, segons Richard.

¿En què es basa?

La PNL es basa en l’actitud, els models i les habilitats personals que permeten la generació constant de noves tècniques més eficaces i que obtenen resultats més ràpid. La PNL no es pot basar únicament en les tècniques perquè queden obsoletes massa ràpid com per basar el camp de la PNL a aquestes.

Pel que fa a l’ensenyament de la PNL, els bons programadors Neuro-lingüístics sempre ensenyaran per instal·lació, en lloc d’explicar una tècnica després d’una altra. En els cursos de Coaching és freqüent que s’inclogui la PNL.